Vestuari ignífug vs vestuari de treball

En aquest article exposem tot allò que engloba el vestuari de treball i el vestuari ignífug. Analitzem les diferents normatives actuals en matèria de roba de treball i destaquem, especialment, el vestuari ignífug vs el vestuari de treball.

El vestuari de treball ha tingut com a objectiu, des dels seus ancestrals inicis, el d'oferir-nos una seguretat o protecció contra els riscos que un pot patir quan està exercint una tasca específica. Per això, el vestuari sempre ha estat una barrera física, moltes vegades l'única barrera, que ens ha separat d'un risc o perill imminent. Així, portar vestuari de treball (sense entrar en detall de quin tipus) és un acte que tots aquells professionals que llegeixin això ni es plantejaran, però és que és molt més: portar-lo també ens ajuda psicològicament (aspecte important) a desenvolupar la nostra feina, com a mínim, més segurs, més eficaços, més serens, més tranquils i fins i tot més convençuts, amb aquella seguretat que esdevé quan un fa les coses bé, de la forma correcta.

I és que no només el treballador és l'interessat. L'empresari que té un treballador queda obligat per la normativa actual de prevenció de riscos laborals a subministrar aquesta roba de treball.

Vestuari de treball és sinònim de vestuari de protecció. Una protecció indispensable per aconseguir dur a terme els objectius que ens plantegem. No obstant això, vestuari de treball és realment molt genèric. En això de la protecció laboral, sempre cal concretar.

Seleccionar el vestuari de treball

No sempre és tasca fàcil. Un ha de ser molt conscient dels riscos que es poden assumir, tenir clares les limitacions i sempre, abans de comprar qualsevol peça de protecció realitzar una avaluació de riscos per a assegurar-nos que realment ens protegeix en el grau adequat que necessitem.

Tal i com vam fer en el document "Informació útil sobre vestuari d'alta visibilitat" s'han de seguir 4 marcats passos i seguir-los a la perfecció:

1-      Mesurament del risc.

En primer lloc hem de mesurar o quantificar el risc a què ens sotmetem. Una bona forma és preguntem on són els perills, com els podem detectar, són realment importants, durant quant de temps vaig a estar en perill, si hi ha condicions climàtiques adverses, si utilitzo alguna eina de caràcter violent. 2- Detectar el nivell de protecció necessari.

Un cop detectat el risc o perill és important detectar el nivell de la protecció requerida. Una mateixa peça pot ser útil per dos nivells de protecció però no ser-ho per a un nivell superior, de manera que cada situació requereix un tipus i una classe de vestuari diferent.

2-      Disposar del vestuari de treball en qüestió.

Després de conèixer el risc a què ens sotmetem i el nivell que ens exigeix el mateix, arriba l'hora d'aconseguir el material o vestuari adequat per a tals finalitats. En aquest punt, com a distribuïdors d'EPIS, els recomanem demanar si un mateix equip o vestidor és vàlid conjuntament amb un altre que ja utilitzem normalment.

3-      Experimentar el vestuari davant el risc laboral.

Provar o experimentar que el tipus de vestuari de treball adquirit és l'adequat en el vostre entorn. És un pas importantíssim per validar els tres punts anteriors i, en cas de necessitat tornar a valorar el punt 1 des de l'inici.

És de vital importància que comprenguem que dos treballadors amb tasques similars que utilitzin un mateix tipus de vestuari de treball per contrarestar un risc comú, puguin no ser adequats per als dos treballadors.

Breu apunt de la normativa:

El vestuari de treball o de protecció, d'acord al Reial Decret 773/1997, haurà d'estar certificada segons el que estableix el Reial Decret 1407/1992.

El Reial Decret 1407/1992 estableix que els equips de protecció individual poden classificar en tres categories segons el risc o protecció que solucionen:

- Vestuari de treball de Categoria I

- Vestuari de treball de categoria II

- Vestuari de treball de categoria III

Vegem que engloba cada categoria:

Roba de Categoria I: vestuari laboral de la categoria mínima per a ser catalogada com a roba de treball. En aquest apartat trobem tot aquell vestidor que combat contra els efectes atmosfèrics que no sigui climatologia excepcional ni extrema. Per exemple, aquí trobem els davantals de protecció tèrmica per a temperatures inferiors als 50ºC i, un altre exemple, per a vestuari de protecció enfront de solucions diluïdes de detergents.

Roba de categoria II: aquí trobem tot el vestuari tècnic per mecàniques, vestuari ignífug contra la calor i el foc, de protecció enfront de moto serres, vestuari per al fred (moderat), vestuari ignífug per a soldadors i tot el vestuari tant de senyalització com d'alta visibilitat.

Roba de categoria III: aquí s'engloba tot aquell vestuari de protecció laboral de característiques superiors: trobarem la roba de protecció química, roba de de protecció enfront del fred per a temperatures per sota de -50ºC, i, per exemple, tot l'equip de bombers.

Tipus de vestuari de protecció segons la normativa actual i les seves marcats

Cada tipus de vestuari de treball incorpora un marcat que identifica la protecció que proporciona. El marcatge pot anar sobre la pròpia roba o en una etiqueta cosida o incrustada a ella.

Per tant, tindrem:

- Nom de la marca o fabricant.

- Marcat CE amb la seva corresponent Categoria, I, II o III.

- Talla l'article.

- Número de la norma específica.

- Pictograma del risc i nivells de protecció.

- Pictograma d'informació (instruccions d'ús en cas que correspongui).

- Marcat de cures (segons el tipus de roba: rentat, planxat, etc.).

Aprofitem aquest punt per nomenar algunes normatives habituals segons el seu grau de protecció. Gràcies a elles, identificarem correctament el vestuari de treball adequat per a tal fi:

EN 340: 2004, Roba de protecció - Requisits generals.

EN 342: 2004, Roba de protecció. Conjunts i peces de protecció contra el fred.

EN 343: 2004, Roba de protecció contra la pluja.

EN 381-5: 1995, Roba de protecció per a usuaris de serres de cadena accionades a mà. Part 5: Requisits per als protectors de les cames.

EN 381-9: 1997, Roba de protecció per a usuaris de serres de cadena accionades a mà. Part 9: Requisits per polaines protectores contra serres de cadena.

EN 381-11: 2003, Roba de protecció per a usuaris de serres de cadena accionades a mà. Part 11: Requisits per a les jaquetes protectores.

EN 510: 1994, Especificacions de roba de protecció contra els riscos de quedar atrapat per les peces de les màquines en moviment.

EN 470-1: 1995 / A1: 1998, Roba de protecció utilitzades durant la soldadura i les tècniques connexes. Part 1: Requisits generals.

EN 471: 2004, Roba de senyalització d'alta visibilitat. Mètodes d'assaig i requisits.

EN 469: 2006, Roba de protecció per a bombers. Requisits de prestacions i mètodes d'assaig per a la roba de protecció en la lluita contra incendis.

EN 531: 1996 / A1: 1998, Roba de protecció per a treballadors exposats a la calor.

EN 943-1: 2003 / AC: 2006, Roba de protecció contra productes químics líquids i gasosos, incloent aerosols líquids i partícules sòlides. Part 1: Requisits de prestacions dels vestits de protecció química, ventilats i no ventilats, hermètics a gasos (Tipus 1) i no hermètics a gasos (Tipus 2).

EN 943-2: 2002, Roba de protecció contra productes químics líquids i gasosos, incloent aerosols líquids i partícules sòlides. Part 2: Requisits de prestacions dels vestits de protecció química, hermètics a gasos (Tipus 1), destinats a equips d'emergència (ET).

EN 1073-1: 1998, Roba de protecció contra la contaminació radioactiva. Part 1: Requisits i mètodes d'assaig de la roba de protecció ventilada contra la contaminació radioactiva sota forma de partícules.

EN 1073-2: 2003, Roba de protecció contra la contaminació radioactiva. Part 2: Requisits i mètodes d'assaig per a la roba de protecció no ventilada contra la contaminació per partícules radioactives.

EN 1149-5: 2006 Vestuari de protecció: Propietats electrostàtiques-Part 5: Requisits d'acompliment.

EN 1486: 1996, Roba de protecció per a bombers. Mètodes d'assaig i requisits relatius a les robes reflectants per a treballs especials de lluita contra incendis.

EN 13034: 2005, Roba de protecció contra productes químics líquids. Requisits de prestacions per a la roba de protecció química que ofereix protecció limitada contra productes químics líquids (equips de tipus 6 i de tipus PB).

EN ISO 13.982-1: 2005, Roba de protecció per a ús contra partícules sòlides. Part 1: Requisits de prestacions per a la roba de protecció química que ofereix protecció al cos complet contra partícules sòlides suspeses en l'aire (Roba de tipus 5).

EN ISO 13998: 2004, Roba de protecció. Davantals, davantals, pantalons i armilles protectores contra els talls i punxades produïdes per ganivets manuals.

EN 14058: 2004, Roba de protecció. Peces per a protecció contra ambients freds.

EN 14126: 2004 / AC: 2006, Roba de protecció. Requisits i mètodes d'assaig per a la roba de protecció contra agents biològics.

EN 14404: 2005, Equips de protecció individual. Genolleres per a treballs en posició agenollada.

EN 14605: 2005, Roba de protecció contra productes químics líquids. Requisits de prestacions per a la roba amb unions hermètiques als líquids (del Tipus 3) o amb unions hermètiques a les polvoritzacions (del Tipus 4), incloent les peces que ofereixen protecció únicament a certes parts del cos (Tipus PB [3] i PB [4]).

EN ISO 14877: 2004, Roba de protecció per a operacions de projecció d'abrasius utilitzant abrasius granulars.

EN 23758: 1994, Tèxtils. Codi per a etiquetatge de conservació per mitjà de símbols.

EN 15614: 2007, Roba de protecció dels mètodes de prova bombers i laboratori així com requisits de rendiment per a la roba forestals.

Totes aquestes normatives s'estableixen per tal que els fabricants puguin oferir aquells requisits fonamentals per a complir les expectatives que s'exerceixen en cada tipologia de treball, d'acord amb les condicions que estableix la CE i els seus tractats.

Vestuari ignífug

A partir d'aquí, tractem d'exposar aquelles qualitats que engloben el vestuari ignífug o vestuari per soldador. Unes peces d'alta tecnologia fabricats amb teixits ignífugs i antiestàtics, que mantenen les seves propietats i qualitats després de cada rentat.

Principalment els riscos d'explosió o de combustió per emmagatzematge de gasos estàtics i quan hi hagi risc de partícules en incandescència. Tal com anunciàvem, aquests treballs, principalment s'engloben en tasques de soldadura, oxitall i similars.

El vestuari ignífug, tal com passa amb el vestuari de treball, ha de complir la normativa específica. Per exemple, l'EN ISO 116.611: 2007 especifica els requisits mínims que ha de complir la roba de protecció de soldadura. D'aquesta manera, s'aconsegueix fabricar una roba ignífuga que ofereix protecció a les esquitxades, al contacte de curta durada amb flama o, fins i tot, el xoc elèctric per contacte accidental.

EN ISO 116.611: 2007 vestuari ignífug

Com és habitual en les normatives de vestuari laboral, la norma es divideix en dos nivells, segons el grau de protecció que es requereixi. Classe I o Classe II.

Una altra normativa que complementa l'anterior és l'EN ISO 11612: 2008. Aquesta especifica els mínims que s'exigeixen en per al vestuari ignífug front la calor i la flama. Així mateix també es diferencia per ser de Classe I, Classe II o Classe III (de menys a més protecció.

EN ISO 11612 2008 - vestuari ignífug

Pictograma del vestuari ignífug

A continuació els exposem tal com s'ha de llegir un pictograma i el seu nivell de prestació. En aquest cas, aprofitem l'ocasió per comentar el pictograma d'un vestuari tipus jaqueta, granota o pantaló ignífug, amb protecció a la calor.

Normativa EN 531.

Nivell de prestació: A B2 C1 DX EX

Llegenda:

A: Propagació limitada de la flama

B: Calor convectiu. Associat al temps mitjà necessari perquè es produeixi un augment de temperatura de 24 ºC a l'exposar el material a una font de calor convectiu. Explicació: Hi ha 5 nivells possibles i el B2 correspon a un índex de transferència de la calor d'entre 7 i 12 segons.

C: Calor radiant. Associat al temps mitjà necessari perquè es produeixi un augment de temperatura de 24 ºC a l'exposar el material a una font de calor radiant. Explicació: Hi ha 4 nivells possibles i el C1 correspon a un índex de transferència d'entre 8 i 30 segons.

D: Esquitxada d'alumini fos.

E: Esquitxada de ferro fos.

F: Calor per contacte.

Seguidament desenvoluparem cada nivell de prestació de cada certificació que contingui diferents nivells. Comencem pel nivell de prestació B: per calor convictivo.

Assaig de calor convictiu  
Nivel de prestació Rang de HTIª 24 (s)
mínim máxim
B1 4,0 < 10,0
B2 10,0 < 20,0
B3 20,0  
ª = índex de transfèrencia de calor segons la Norma ISO 9151
     
Assaig de calor radiant  
Nivel de prestació Rang de RHTIª 24 (s)
mínim máxim
C1 7,0 < 20,0
C2 20,0 < 50,0
C3 50,0 < 95,0
C4 95,0  
ª = índex de transferència de calor radiant segons la Norma ISO 6942
     
Esquitxades d'alumini fos  
Nivel de prestació Esquitxades d'alumini fos (g)
mínim máxim
D1 100,0 < 200
D2 200,0 < 350
D3 350,0  
Segons norma ISO 9185  
     
Esquitxades de ferro fos  
Nivel de prestació Esquitxades de ferro fos (g)
mínim máxim
E1 60,0 < 120
E2 120,0 < 200
E3 200,0  
Segons la norma ISO 9185  
     
Calor per contacte    
Nivel de prestació Umbral de temps (s)
mínim màxim
F1 5,0 < 10,0
F2 10,0 < 15,0
F3 15,0  
Segons la norma ISO 12127  

 

Hi ha diferents línies de vestuari de treball ignífug.

 

Principalment es divideixen en:

- Vestuari ignífug i termoresistent

Principalment fabricats amb teixits ignífugs, antiestàtics, contra l'arc elèctric i permanents al rentat. Ideal per a treballs de soldadura, treballs amb risc d'explosió i / o combustió per emmagatzematge d'energia estàtica i per a treballs on hi hagi riscos de projeccions de partícules en incandescència.

- Vestuari ignífug amb teixits que no cremen.

Roba ignífuga que no crema, en cas de foc, que forma una placa de carbó protector. Fins i tot, no produeix gotes per fusió que poguessin causar focs secundaris.

- Vestuari sense elements volàtils inflamables

Vestuari fabricat amb un compost que actua en fase sòlida que al seu torn provoca la deshidratació de la cel·lulosa i la converteix en estat "carbonós". Gràcies a això, limitem la generació de compostos volàtils inflamables.

Tipus de vestuari ignífug per blocs

Bloc 1:

Bus ignífug de cotó

Granota ignífuga de cotó

Jaqueta ignífuga de cotó

Pantalons ignífug de cotó

Camisa ignífuga de cotó

Bloc 2:

Bus ignífug de fibra antiestàtica

Granota ignífuga de fibra antiestàtica

Jaqueta ignífuga de fibra antiestàtica

Pantalons ignífug de fibra antiestàtica

Camisa ignífuga de fibra antiestàtica

Bloc 3:

Bus ignífug amb bandes reflectants

Granota ignífuga amb bandes reflectants

Jaqueta ignífuga amb bandes reflectants

Pantalons ignífug amb bandes reflectants

Camisa ignífuga amb bandes reflectants

Per a més informació us convidem a consultar-nos amb les seves particularitats concretes, aportant el màxim detall possible per proposar-los una resposta adequada segons les seves necessitats. En això del vestuari ignífugo cada detalls és important. Siguin previnguts. No prenguin riscos.